Nerea: La meva reflexió d'Abril.

Joan Mateu - Rebellion


Aquesta obra m’agrada perquè més que una pintura sembla una imatge real. També em transmet tranquil•litat perquè em recorda al lloc on vaig jo de vacances.
A la imatge es pot veure una dona jove rossa, moreneta de pell, amb el cap baixat i caminant per el passeig de fusta que arriba a la platja. Porta posat un vestit negre curt, unes xancles i una motxilla grisa amb petits tocs blancs.
La platja està buida, i la dona apareix al centre, que és en el què la gent es sol fixar primer. Als costats hi ha les típiques baranetes fetes de pals de fusta amb unes cordes que les uneix. Per sota de les cordes es pot veure una mica de vegetació, semblen com uns matolls. El cromatisme de la imatge tenen unes tonalitats que fa que la dona ressalti. El moreno de la pell i els colors foscos de la vestimenta contrasten amb el blanc de la sorra i els diversos tons de marró clar de la passarel•la de fusta, els matolls i les baranes. El blau del mar i del cel fa sentir tranquil•litat i serenitat, estan situats al fons de la imatge per la part de dalt. En conclusió, aquesta obra fa sentir-te relaxat.
Jo crec que la dona ha passat per alguns mals moments, les coses no li van gaire bé. Potser a perdut el treball, a tingut problemes amb la família o similars. Dóna la sensació que està pensant en tranquil•litzar-se, sense ningú a prop, amb la finalitat d’oblidar-se de tot. Vol estar ella i la seva imaginació on tot surt perfecte, on el món és una meravella, un somni fet realitat.