martes, 30 de noviembre de 2010
Ricard: La meva reflexió de Novembre
Jaume plensa - The fontain Plensa (Chicago)
A mi m'agrada molt aquesta obra perqué conecta amb la gent i representa a la gent de la ciutat, a mi m'agrada molt, perqué és natural, els nens poden jugar i s'ho passen molt bé amb l'aigua, ademés sembla com si puguessis trepitjar l'aigua (metàfora) ja qué el volum no puja més de 4 dits i sembla que la puguis trepitjar ademés fer una obra d'art amd fotos i cones noves com els l'hets... està molt ben feta i és molt chula, ademés de que en jaume plensa fa cuadres, pinta i dibuixa fa obres com aquesta de llum, color i vida.
A mi m'agrada molt aquesta obra perqué conecta amb la gent i representa a la gent de la ciutat, a mi m'agrada molt, perqué és natural, els nens poden jugar i s'ho passen molt bé amb l'aigua, ademés sembla com si puguessis trepitjar l'aigua (metàfora) ja qué el volum no puja més de 4 dits i sembla que la puguis trepitjar ademés fer una obra d'art amd fotos i cones noves com els l'hets... està molt ben feta i és molt chula, ademés de que en jaume plensa fa cuadres, pinta i dibuixa fa obres com aquesta de llum, color i vida.
Maria: La meva reflexió de Novembre.
La Torre Eiffel.
Es una Torre que va ser dissenyada per l'enginyer francès Gustave Eiffel. Situada a un extrem del camp de Marte (París - França). Es va fer en motiu de l'exposició universal de 1889 a París. La seva construcció va tenir una durada de dos anys, dos mesos i cinc dies. Fa 330 metres d'alçada (més tard si va incorporar una antena i actualment mesura 325metres) i durant uns quaranta anys va ser la torre més alta del món, fins a ser superada per L'edifici Chrysler, situat a Nova York. Es una de les obres d'art (a nivell arquitectònic) més visitat del món.
Jo he triat aquesta obra, per que trobo que és una preciositat de monument, encara que per alguns només pugues semblar més que barrots de ferro. És més, en els seus principis, els artistes de l'època deien que era un monstre de ferro. Penso que es molt complex de la manera que esta construït i a la vegada sembla ser molt complicat fer-ho per la manera de col•locació dels ferros i la precisió en com estan col•locats.
A part de perquè m'agrada molt com a monument, esta situat a París. Penso que París es una ciutat preciosa i digna de ser visitada. Penso que si visites la ciutat no pots marxar sense veure aquest edifici, ja que es el símbol principal d'aquesta.
Es una Torre que va ser dissenyada per l'enginyer francès Gustave Eiffel. Situada a un extrem del camp de Marte (París - França). Es va fer en motiu de l'exposició universal de 1889 a París. La seva construcció va tenir una durada de dos anys, dos mesos i cinc dies. Fa 330 metres d'alçada (més tard si va incorporar una antena i actualment mesura 325metres) i durant uns quaranta anys va ser la torre més alta del món, fins a ser superada per L'edifici Chrysler, situat a Nova York. Es una de les obres d'art (a nivell arquitectònic) més visitat del món.
Jo he triat aquesta obra, per que trobo que és una preciositat de monument, encara que per alguns només pugues semblar més que barrots de ferro. És més, en els seus principis, els artistes de l'època deien que era un monstre de ferro. Penso que es molt complex de la manera que esta construït i a la vegada sembla ser molt complicat fer-ho per la manera de col•locació dels ferros i la precisió en com estan col•locats.
A part de perquè m'agrada molt com a monument, esta situat a París. Penso que París es una ciutat preciosa i digna de ser visitada. Penso que si visites la ciutat no pots marxar sense veure aquest edifici, ja que es el símbol principal d'aquesta.
Nerea: La meva reflexió de Novembre.
Jaume Plensa - Dream.
Crec que Jaume Plensa és té unes grans idees i moltes de les seves obres em deixen sense paraules, com aquesta que he triat (Dream) o per exemple la font de chicago (crown fountain).
He triat aquesta obra perquè em sembla impressionant la capacitat que ha de tindre qualsevol persona per fer una escultura tant alta (20 metres) de marbre, en aquest cas marbre blanc pur (dolomita) i amb una tècnica complicada, la talla.
L’escultura és el cap i el coll d’una dona jove amb els ulls tancats com si estigués meditant. La cara a estat allargada i distorsionada.
Jaume pretenia fer una obra d’art modern que agradés a la gent, però depèn molt dels gustos de la gent a l’art i li van dir que era més fàcil reconstruir la seva casa que fer una obra d’art pública. Un cop feta va tenir molt d’èxit, com moltes de les seves altres obres.
Crec que Jaume Plensa és té unes grans idees i moltes de les seves obres em deixen sense paraules, com aquesta que he triat (Dream) o per exemple la font de chicago (crown fountain).
He triat aquesta obra perquè em sembla impressionant la capacitat que ha de tindre qualsevol persona per fer una escultura tant alta (20 metres) de marbre, en aquest cas marbre blanc pur (dolomita) i amb una tècnica complicada, la talla.
L’escultura és el cap i el coll d’una dona jove amb els ulls tancats com si estigués meditant. La cara a estat allargada i distorsionada.
Jaume pretenia fer una obra d’art modern que agradés a la gent, però depèn molt dels gustos de la gent a l’art i li van dir que era més fàcil reconstruir la seva casa que fer una obra d’art pública. Un cop feta va tenir molt d’èxit, com moltes de les seves altres obres.
Edgar: la meva reflexió de Novembre
Gioconda - Leonardo da Vinci
La aquesta obra m'agrada molt perquè fa un contrast amb la llum i l'ombra que hi ha en aquest quadre, El paisatge de fons és agresta, salvatge i d'un matisat to blau. També m'agrada perquè sembla que et mira vagis on vagis.En aquesta obra es veuen reflectides totes les característiques de pintura de Leonardo: l'ús del sfumato. També m'agrada els colors que hi han que son ocre cremat per ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn. La Gioconda és el començament del paisatge i el cel, que puja cap a l'horitzó, és el final, ja que tots els elements del paisatge es confonen entre si, perquè les línies de contorn estan molt poc marcades, utilitza la tècnica de sfumato, difumina els trets fins fer-los indefinibles.
Utilitza colors ocre per les ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn.Per al paisatge utilitza el negre, tonalitats de marró i gammes de blaus, difuminant el color per marcar la llunyania i proximitat del paisatge, que es percep però no es determina. Fa un ús ombrívol de la llum tant en el retrat com en el paisatge.Progressa des del fons, es concreta en la transparència dels vels, en els plecs del vestit, entre els cabells, i rellisca sobre el rostre i les mans. Per aixo m'agrada aquesta obra.
La aquesta obra m'agrada molt perquè fa un contrast amb la llum i l'ombra que hi ha en aquest quadre, El paisatge de fons és agresta, salvatge i d'un matisat to blau. També m'agrada perquè sembla que et mira vagis on vagis.En aquesta obra es veuen reflectides totes les característiques de pintura de Leonardo: l'ús del sfumato. També m'agrada els colors que hi han que son ocre cremat per ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn. La Gioconda és el començament del paisatge i el cel, que puja cap a l'horitzó, és el final, ja que tots els elements del paisatge es confonen entre si, perquè les línies de contorn estan molt poc marcades, utilitza la tècnica de sfumato, difumina els trets fins fer-los indefinibles.
Utilitza colors ocre per les ombres fosques, blanc de plom i groc sulfurós per als colors carn.Per al paisatge utilitza el negre, tonalitats de marró i gammes de blaus, difuminant el color per marcar la llunyania i proximitat del paisatge, que es percep però no es determina. Fa un ús ombrívol de la llum tant en el retrat com en el paisatge.Progressa des del fons, es concreta en la transparència dels vels, en els plecs del vestit, entre els cabells, i rellisca sobre el rostre i les mans. Per aixo m'agrada aquesta obra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)