Nerea: La meva reflexió de Febrer (Opus Roma)

COMENTARI D’UNA ESCULTURA : Moisés


FITXA TÈCNICA

AUTOR: Miguel Ángel
PAÍS: Itàlia
PERÍODE: 1513-1515
ÈPOCA: Cinquecento del renaixement italià
LOCALITZACIÓ: San Pietro in Vincoli (Roma)
MESURES: 235cm


ELEMENTS TÈCNICS

MATERIAL: marbre blanc
TIPUS ESCULTURA: estàtua
POSICIÓ: sedent
TEXTURA: polida


ELEMENTS ESTILISTICS

ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: El cinquecento renaixentista italià es basava en que la major part de les obres eren encàrrecs destinats a la decoració d'edificis religiosos. Els artistes més destacats del moment van ser Leonardo Da Vinci, Rafael Sanzio i Miguel Ángel (autor d’aquesta obra).


ELEMENTS ICONOGRÀFICS

TEMA: El Moisés és la representació del alliberador del poble d’Israel de la esclavitud y l’home escollit per Déu per entregar-li les Tablas de la Ley.

DESCRIPCIÓ: Es tracta de una representació del moviment en potencia, la posició sedent del cos que sembla que el vulgui aixecar, com si tingués ràbia per dins. És una massa compacta, sòlida i robusta. Els plecs de la roba provoquen tensió amb el cos tens, les cames i els braços forts i nuus, que marquen amb força l’expressió dels músculs, venes i tendons. Els ulls fixes amb una mirada furiosa, els llavis poc oberts.
Amb aquesta obra s’han volgut reflectir els quatre elements. L’aire està representat a les aletes del nas. L’aigua es percep a la barba que està en forma de cascada, el foc es veu amb la banya del cabell i la terra amb la duresa del seu cos, les cames i els plecs de la roba en forma de cova.


VALORACIÓ

FUNCIÓ: El papa Julio II va dir a Miguel Ángel que s’havia d’encarregar de realitzar la seva tomba que estaria situada a l’església de San Pedro del Vaticano. Ell estava mol il•lusionat amb el seu nou projecte i comença a dissenyar però amb el pas del temps l’ha d’anar modificant. El mateix papa l’interromp i li encarrega la pintura de la Capella Sixtina. Degut a estar realitzant altres tasques, amb els temps Julio II va morir i finalment Miguel Ángel fa un monument que el papa León X li ordena. Aquest monument és el Moisés, que portava 30 anys d’espera en principi per ser una tomba.

INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: Uns diuen que l’estàtua es representa amb banyes al cap. Es creu que aquesta característica es deguda a una confusió amb la traducció per part de San Jerónimo del capítol del Exodo, 34:29-35. En aquest text, Moisés es caracteritza per tenir karan ohr panav (un rostre del que sortien rajos de llum), però va traduir cornuta esset facies sua (el seu rostre era banyut). L’errada es possible que estigui a la paraula “karan” que en hebreu té dos significats, raig o banya.
Altres diuen que com en una pintura religiosa es sol col•locar un cèrcol lluminós darrera del cap de la figura amb mereixement espiritual. Com en una escultura això és impossible, Miguel Ángel va utilitzar les banyes per ressaltar a Moisés com una figura digna del mateix reconeixement espiritual.

PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: Va estar inspirat en el Laocoont, la tensió dels músculs molt marcts, sobretot a les cuixes.

APORTACIONS: Va servir de font d'inspiració per moltes esculturs barroques posteriors.

Maria: La meva reflexió de Febrer (Opus Roma)

COMENTARI D’UNA ESCULTURA: Bust de Caracalla

FITXA TÈCNICA

AUTOR: Anònim
PAÍS: Itàlia
PERÍODE: Alt imperi Romà
ÈPOCA: 1ª meitat del segle III d.C.
LOCALITZACIÓ : Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
MESURES:


ELEMENTS TÈCNICS

MATERIAL: Marbre
TIPUS ESCULTURA: Bust
POSICIÓ: Té el cap en tres quarts, mirant cap a un costat.
TEXTURA: La pell es de textura llisa, i el que vindrien a ser el cabell es trepenat


ELEMENTS ESTILISTICS

ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTI: El realisme físic, l'expresió de la cara, els cabells arrissats.


ELEMENTS ICONOGRÀFICS

TEMA: Representació d'un emperador romà.
DESCRIPCIÓ: Té unes faccions que transmeten fúria dins d'ell. Sembla estar mirant a algú, o a alguna cosa fixament.
Transmet rabia i té les celles arrufades en senyal de estar enfadat o enrabiat amb alguna cosa.


VALORACIÓ

FUNCIÓ: Aúlica (A servei del poder)
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: Als emperadors els consideraven Deus
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: Es van inspirar en Lucius Septimus Bassianus. Va ser un emperador romà de la dinastia dels Severs, amb el nom oficial de Marcus Aurelius Severus Antonius Augustus. El sobrenom de Caracalla, fa referencia a una capa llarga de origen gales. Encara que oficialment aquest sobrenom no es va utilitzar mai, però es per el nom que se'l coneix.
APORTACIONS: S'han fet moltes copies d'aquest Bust.IFICAT: La representació de qui va ser l'emperador Lucius Septimus.

Ricard: La meva reflexió de Febrer (Opus Roma)

COMENTARI D’UNA ESCULTURA: FONTANA DI TREVI



FITXA TÈCNICA

AUTOR : Bernini
PAÍS : Roma (Itàlia)
PERÍODE : Classicisme i Barroc
ÈPOCA : 1629
LOCALITZACIÓ Rione de Trevi
MESURES: 25.9 m d'alt i 19,8 d'ample


ELEMENTS TÈCNICS

MATERIAL: Pedra
TIPUS ESCULTURA: Escultura de pedra semblant al David de Miguel Ángel
POSICIÓ: Davant del Palacio del Quirinal perqué el papa la pogués veure tranquilament
TEXTURA:


ELEMENTS ESTILISTICS

ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: Neptú tot musculós com sofrosine o Kuros però va una mica tapat


ELEMENTS ICONOGRÀFICS

TEMA: El Mar
DESCRIPCIÓ: El paisatge està dominat per un carro en forma d'una petxina en la qual hi havia una gran estàtua de Neptú de Pietro Bracci assombre de cavalls.
Està davant del Palacio del Quirinal


VALORACIÓ

FUNCIÓ: Font d'aigüa què representa el Mar i el seu deu “Neptú”
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT:
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: Maqueta feta per Pietro da Cartona
ës la restauració de la font que hi havia abans per ferla mes expresiva
APORTACIONS: Font anterior a aquesta ( la que estava abans)

Edgar: La meva reflexió de Febrer (Opus Roma)

COMENTARI D’UNA ESCULTURA: PAULINA BONAPARTE




FITXA TÈCNICA

AUTOR : Antonio Canova
PAÍS : Italia
PERÍODE :1805-1807
ÈPOCA : neoclàssic
LOCALITZACIÓ: Galería Borghese. Roma
MESURES: 58x43cm


ELEMENTS TÈCNICS

MATERIAL : Està feta de marbre blanc. La tècnica és amb un acabat fi i pàl lid.
TIPUS ESCULTURA: És una escultura exempta
POSICIÓ: Estirda
TEXTURA: és un acabat fi i pàl•lid.


ELEMENTS ESTILISTICS

ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: Les escultures neoclàssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc, sense policromar, perquè així es pensava que eren les escultures antigues, predominant en elles la noble senzillesa i la serena bellesa.


ELEMENTS ICONOGRÀFICS

TEMA: la germana de Napoleó Bonaparte
DESCRIPCIÓ: La retratada tenia 25 anys quan l'escultor va començarel seu treball en un únic bloc demarbre de Carrara. Paolina apareix indolent, estirada en un divan, estenent la camadreta sobre la qual reposa l'esquerra. En la sevamà esquerra subjecta una poma seu triomf en el judici de Paris mentre el braç dret sosté la seva atractiva cap, dirigintla seva altiva mirada cap a l'espectador.


VALORACIÓ:

FUNCIÓ: La funció d'aquesta obra és, d'una banda, la recordatòria o commemorativa
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT:
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ:
APORTACIONS:
Orfeo y Eurídice i Dédalo e Ícaro

Nerea: La meva reflexió d'Abril.

Joan Mateu - Rebellion


Aquesta obra m’agrada perquè més que una pintura sembla una imatge real. També em transmet tranquil•litat perquè em recorda al lloc on vaig jo de vacances.
A la imatge es pot veure una dona jove rossa, moreneta de pell, amb el cap baixat i caminant per el passeig de fusta que arriba a la platja. Porta posat un vestit negre curt, unes xancles i una motxilla grisa amb petits tocs blancs.
La platja està buida, i la dona apareix al centre, que és en el què la gent es sol fixar primer. Als costats hi ha les típiques baranetes fetes de pals de fusta amb unes cordes que les uneix. Per sota de les cordes es pot veure una mica de vegetació, semblen com uns matolls. El cromatisme de la imatge tenen unes tonalitats que fa que la dona ressalti. El moreno de la pell i els colors foscos de la vestimenta contrasten amb el blanc de la sorra i els diversos tons de marró clar de la passarel•la de fusta, els matolls i les baranes. El blau del mar i del cel fa sentir tranquil•litat i serenitat, estan situats al fons de la imatge per la part de dalt. En conclusió, aquesta obra fa sentir-te relaxat.
Jo crec que la dona ha passat per alguns mals moments, les coses no li van gaire bé. Potser a perdut el treball, a tingut problemes amb la família o similars. Dóna la sensació que està pensant en tranquil•litzar-se, sense ningú a prop, amb la finalitat d’oblidar-se de tot. Vol estar ella i la seva imaginació on tot surt perfecte, on el món és una meravella, un somni fet realitat.

Ricard: La meva reflexió de Gener.

Victoria alada de Samotracia:
És una escultura Grega del periode hel•lenistic, medeix 245 cm i és de marbe creada el 190 aC, prossedeix del santuari de los Cabiros en Samotracia. Va ser descoberta en la illa de Samotracia i el seu origen és que va ser demanada a esculpir quan Antíco III Megas va guanyar una serie de batalles, és una escultura molt bonica que representa a les victories de la guerra. Les ales ve de qué les estatues de Niké es fan amb ales i com aquesta representa a “Níke tes Samothrákes” = Victoria alada de Samotracia pues se li posen aquestes ales, el vestit forma remolins al cos és tecnica de “papel mojado” i deixen veure la seva anatomía, i a la cama te el rollo de tela a la cintura i es deixa caure sobre les cames.

Maria: La meva reflexió de Gener

Tríptic de la Epifanía


El tríptic de la Epifanía o també conegut com la ''Adoración de los Magos'', és de ‘’El Bosco’’. Heronymus Bosch ‘’El Bosco’’ (1450 – 1516), és un pintor que poc sabem d’ell amb certesa. Ha pintat quadres com El Jardin de las Delicias, El Juicio Final, ... Va créixer envoltat de artístes, ja que el seus familiars més propers ja exercíen l’ofici. Gràcies als clients dels seus pares va començar a agafar nom. A començaments del segle XVI ja era un artísta de nom conegut als Països Baixos, amb encàrrecs de personatges públics, e inclús la seva fama es va extendre fora del país. Durant el segle XVI va ser imitat en nombroses ocasions.
El Tríptic de la Epifanía es situa al museu del Prado a Madrid.
Té unes mesures de 138cm d’alt x 72cm de llarg quan està tancat. Quan està obert les seves mesures són de 138cm d’alt x 72cm de llarg, la taula central i les laterals són de 138cm d’alt x 34cm de llarg. Està pintat amb Oli.
En el tríptic hi veiem: A l'exterior del tríptic, quan esta tancat s'hi mostra la Missa de sant Gregori, probable ‘’preparació’’ a la Epifanía - missa representada a l’interior. L’obra oberta; a l’esquerra San Pere i el donant, en el centre la Adoració dels mags i a la dreta la donadora amb Santa Inés. Alguns autors diuen que la única escena que s’origina al ajuntar els tres panells, es una referència al sacrifici de la missa, ja que les cofrades de Nostra Senyora de St. Hertogenbosh identificaven la Epifanía amb el servei donat a ells per l’honor de la Verge. Las figures monstruoses estan absents, però queda un eco inquietant en els pastors.
Es una de les considerades obres més boniques de l’autor juntament amb El Jardín de las Delicias. El Bosco ajunta lo diví amb lo fantàstic de una manera més serena que en obres anteriors.
Encara que el títol no ho dona a mostrar, es tracta d'un tríptic amb un gran contingut de simbologia.
Es considera que el quadre de La Adoración de los Reyes (1475-1485) que es situa al Museu d'Art de Filadelfia, el va realitzar com a preparació d’aquesta obra.
Es un dels quadres més valorats del món.
He triat aquesta obra perquè la vaig conèixer mitjançant una sèrie de televisió i hem va cridar molt l’atenció la historia que li donaven. Així que una de les altres raóns per la qual he volgut fer-la, era per fer una mica d’investigació i saber si les dades eren certes. També per el dibuix i colors que aquest té. Trobo que és una obra preciosa i a més hi trobo molta simbologia.